Els Tres contes de Flaubert van aparéixer l'any 1877 i, a diferència de la majoria de les obres anteriors de l'autor, la crítica els va rebre amb elogis unànimes. D'alguna manera, suposen la síntesi del saber narratiu flaubertià. En Un cor senzill es descriu fexistència de Félicité, una criada fidel que envelleix amb la companyia del seu lloro Lulú -que tant va fascinar en Julian Barnes-; La llegenda de Sant Julià l'Hospitalari és una singular recreació dels clàssics i Herodies es presenta com el revers dels evangelis, l'origen de jesús, però des del punt de vista dels poderosos del moment i del lloc. L'edició es completa amb un pròleg lluminós de Michel Tournier.