Oscar Wilde, malgrat ser un perfecte dandy, no va oblidar mai la polèmica social que amarava la societat anglesa de la segona meitat del segle xix. Des de la vessant estètica i des de la seva paradoxa incorregible, defensa el socialisme per a assolir la veritable llibertat de l’esperit individual. El seu atac demolidor contra la propietat privada, per pures raons estètiques, és una cant a la llibertat de l’artista i de tot esser humà, quant a esperit creador.