«És probable que darrere la fesomia i el caràcter del protagonista daquest llibre», adverteix Sàndor Màrai a linici de Lamant de Bolzano, «el lector descobreixi els trets inconfusibles daquell cèlebre aventurer del segle XVIII que va ser Giacomo Casanova». No és gens fàcil contradir aquest descobriment. Lheroi daquesta novel·la sassembla molt a aquell caminant intrèpid, apàtrida i infeliç que el 31 doctubre de 1756 es va escapar a mitjanit duna presó de Venècia i es va dirigir cap a Munic en companyia dun frare corrupte. Però després de lepisodi de la fugida, la recreació de Màrai ens sorprèn: Casanova arriba a Bolzano, interromp el seu viatge i esdevé el pretext per a una magnífica reflexió sobre la vida i la mort, sobre la realitat i la ficció.