Una classe de piano, un nen obstinat, una mare que el cova: podria ser l'escenari de la vida més mansa en una petita ciutat. Per la finestra oberta se senten les gavines, el mar -i de sobte un crit: al bar de sota acaben d'assassinar una dona. El crim desperta en la mare una curiositat malaltissa, que la porta cada dia a l'escenari no pas de la vida quieta sinó d'una passió. «La nova novel·la de Marguerite Duras, Moderato cantabile, podria definir-se així: Madame Bovary reescrita per Béla Bartók -si no fos, abans que res, una novel·la de Marguerite Duras (que no s'assembla a ningú) i el seu millor llibre (que és dir molt).» Rivarol, 1958 Marguerite Duras, pseudònim de Marguerite Donnadieu (1914-1996), va néixer i va viure tota la infantesa i la primera joventut a la Indoxina francesa. Quan esclata la Segona Guerra mundial viu a París, on s'ha casat amb Robert Antelme. Entren junts a la Resistència, amb l'amic Dionys Mascolo. El 1943 publica el seu primer llibre i, el 1950, Un dic contra el Pacífic. El 1958, alhora que la sortida de Moderato cantabile provoca estupor o devoció entre els crítics, Un dic contra el Pacífic és adaptat al cinema per René Clément: comença l'obra fílmica de Duras, que comprèn una desena de pel·lícules, entre elles Hiroshima mon amour amb Alain Resnais. El 1984 surt la seva novel·la L'amant, que la converteix en una escriptora de gran públic a nivell internacional.