Amb el títol de Fumisme, Joan Casas ha seleccionat i traduït admirablement una quarantena de relats breus d’Alphonse Allais. La seva és una mirada irònica i distant cap a un món en què són possibles totes les solucions (com contempla la patafísica), perquè, de fet, ja no queden problemes seriosos a plantejar. En l’univers narratiu d’Allais, doncs, tothom és bo, perquè tots els personatges formen part de la vida. Assassins i sants reben el mateix tractament, sempre desproveït de dramatisme i, per tant, divertit. El primer que sorprèn en un relat d’Allais és com una simple afirmació antològica, contrària al sentit comú, pren aspectes de credibilitat gràcies al seu mestratge narratiu. Podem saber que és un disbarat, però ens queden el dubte i el desig.